El curs passat, no va sortir l’AMPAPAPERS. Potser reflex del canvi d’etapa que moltes comissions, inclosa la d’Informació estaven demanant.

A principis del curs, només quedàvem dos membres dins la Comissió, però de la Junta sortint ens van donar un gran suport, sol·licitant nous membres a totes les reunions inicials de classe amb els pares. I van aparèixer molts voluntaris, tants..., que de cop i volta érem vuit! Ens vam reunir, vam començar a organitzar-nos, repartint-nos les tasques de gestionar la web, dinamitzar les xarxes socials i composar la revista. Tothom tenia cabuda en alguna tasca!

I, llavors, una catàstrofe just passat el Carnestoltes: el servidor on teníem allotjada la web decidí aplicar mesures extremes de seguretat i va bloquejar l’accés a tothom, excepte a l’administrador. Ningú podia veure la web! No podíem penjar les fotos l’any que tornàvem a guanyar la Rúa Infantil!!! Missatges de la Comissió de Festes, de la Junta, de l’Escola, preguntant què estava passant. “Maiday, Maiday!”

Ràpidament, vam constituir una “Subcomissió de Crisi” de 3 persones (els informàtics), que vam reunir-nos vàries nits a la casa del Tomàs López, resolent els problemes i dubtes que aquest s’anava trobant. No sabeu ni us podreu imaginar les hores, dies, que el nostre esforçat ‘webmaster’ ha dedicat a fer còpies de seguretat, contractar un nou servidor, transferir tota la informació, actualitzar el programari, etc. I, amb tot això, encara va haver-hi ànims per donar una nova cara a la web i fer-la molt més accessible a través de mòbils i tauletes. Poca broma!

Amb la web ja remodelada, vam decidir com repartir i administrar els continguts: la revista continuaria sent la memòria del curs però, com diferenciar el que publicàvem a la web i les xarxes socials? La web ja era l’aparador de les activitats de l’AMPA, però volíem que els canals de Facebook i Twitter animessin a la gent a participar. Per això cadascú té ara un dinamitzador, i els que heu posat algun comentari haureu comprovat com se us dóna resposta (quan cal).

Finalment, la gran tasca de recollir els continguts per a la revista, dissenyar-la i fer la maquetació. Tasca que ha fet una altra part de l’equip entre correus, dropbox, whatsapps i quedades al Bar Toni mentre els fills jugaven al Parc.

Realment, estem molt satisfets de la feina que hem fet. Sobretot, perquè ens considerem la veu, la lletra i la pantalla del que feu totes les famílies de La Roda.

Esperem que més de vosaltres us animeu a participar en la nostra Comissió el proper curs, les idees noves sempre són benvingudes!