Resum de la xerrada que va fer a l'escola La Roda de Terrassa, el dilluns, 3 de desembre de 2012

 

El conferenciant va començar l'exposició explicant el mite de Zeus i Europa per explicar una primera idea important: l'educació no es troba feta i acabada enlloc, en cap escola, en cap família, en cap societat, sinó que l'educació només existeix si es va construïnt amb tres ingredients essencials: inventiva, determinació i esforç-motivació.

Aquesta breu introducció ens situava en la direcció d'observar el nostre món i la nostra societat per poder determinar quins factors que la caracteritzen afecten els nostres fills.

 

Com és la nostra societat?

 

  1.     És una societat accelerada. La successió i sobreposició d'horaris que omplen totes les jornades generen, en els adults i en els infants, angoixes importants. El joc lliure i les possibilitats d'avorrir-se desapareixen i, per què no?, són vivències que formen part de l'aprenentatge necessari. També es percep aquesta acceleració en els canvis en les coses que cal aprendre.
  2.     Hi ha una diversitat important d'institucions educatives. Abans l'escola i la família centraven el gruix educatiu dels infants, i anaven en la mateixa direcció. Actualment cal afegir a l'escola i la família, el lleure, les tecnologies i la ciutat. Convé dir que de vegades els misstges que els infants reben d'aquestes institucions no són concordants.
  3.     La presència de la immigració. La diversificació de la societat aporta paradigmes diferents.
  4.     La crisi de l'estat del benestar.
  5.     La crisi del món del treball.

 

 

Davant d'això, quins són eles elements educatius que hem d'activar en la relació amb els nostres fills i alumnes?

 

En Jaume Cela ens proposa uns elements en forma de verbs, i considera que, per molt que la societat evolucioni i es transformi, aquests sempre seran els elements essencials de tota acció educativa que s'esdevingui a l'escola i a la família.

 

Els verbs actius de l'educació amb sentit són:

 

  1.     ACOLLIR.
    Acollir una singularitat huimana sense condicions de cap mena, sabent que aquesta acció sempre trasbalsa a la persona que acull.
  2.     MOSTRAR.
    Mostrar la vida, una vida i una realitat que no triem, que és com és. I cal mostrar-la tota, amb les coses bones i amb les coses dolentes. Cal ensenyar-ho tot, i en educació no poden haver-hi tabús ni coses prohibides.
  3.     ACOMPANYAR.
    Acompanyar en la descoberta d'aquest món sense deixar sol l'infant.
  4.     DONAR.
    Donar estabilitat emocional. Els pares i els mestres han d'estimar els infants: ells han de captar que per al seu pare/mare/mestre ell és important.
  5.     MOTIVAR.
    Una bona motivació provoca l'esforç de l'alumne. No cal tant la cultura de l'esforç, com la cultura de la motivació, perquè un nen motivat, s'esforça!
    El dia que a casa diguem amb el mateix èmfasi “m'he acabat un llibre!” i “el Barça ha guanyat!”, motivarem a la lectura.
  6.     ESCOLTAR.
    Escoltar els nostres infants, i no pas que ens hagin d'escoltar ells.
  7.     AJUDAR A PREGUNTAR.
    Cal ajudar a descobrir que l'important no és el que un ha après sinó que l'important són les preguntes que t'has arribat a formular.
  8.     DONAR AUTONOMIA.
    Aquest aspecte va de bracet amb RESPONSABILITZAR.
  9.     CONFIAR.
    La confiança en l'altre comporta saber esperar. Essencial.
  10. RIURE.
    Tenir sentit de l'humor davant de les coses i d'un mateix és vital per situar amb perspectiva les coses al seu lloc.
  11. OBRIR PORTES.
    Cal obrir vies noves que s'allunyin del nostre punt de vista i dels nostres gustos. Portes noves perquè els infants no han de preferir, ni fer, no voler... el mateix que nosaltres.
  12. NO MALMETRE L'AUTOESTIMA.
    Si calgués escollir un sol dels verbs que ha esmentat, aquest seria el més important.

 

Després de la seva exposició, un diàleg amb la quarantena llarga d'assistents va servir per posar punt i final a les seves explicacions.